"L'ull de la pantera desperta l'instint humà, la part animal,
 
                                                                                                                 irracional i instintiva que s'amaga dins nostre, l'ull de Wotan
 
                                                                                                                 els fa amagar, per això, de dia no es poden mostrar plenament
 
                                                                                                                    els sentiments, mentre de nit l'ull de la pantera cuida de que

                                                                                                                  cions que els envolten a tots dos? quan pots estimar sense que

                                                                                                                els demés et mirin malament? i quan és, en definitiva, que pots

                                                                                                                cridar i sentir que no et responen?"

Nightowner's Book

 
"Llibre dedicat a tot aquell que hagi entès o no el

Nightowner's Book, ha sentit quelcom al fer-ho o

al intentar-lo."

Nightowner'95

Aquest llibre o tractat, s'anomeni com es vulgui, no és escrit per a sorprendre al suposat lector que algun dia pugui arribar a llegir això a part de mi, tampoc cerca l'originalitat a les idees com tampoc ho fa a la forma, potser sí sorprendrà un xic aquesta forma, però no és rès massa important.

Les idees que es trobaran al llarg d'aquest escrit són les mateixes que les del Nightowner's Book, el primer, però exposades de forma diferent, doncs en l'anterior escrit m'ha semblat que no quedaven massa clares, així com les meves posicions respecte a les mateixes, aquésta és una de les raons que suposo que em portaran a escriure quelcom un tant més radical i definit, però tot i això només és una segona part, un complement, on símbols, mites i idees es barregen tal i com ho feien a l'anterior tractat, aquest cop m'he permès restringir un tant els algorismes i basar l'exposició més aviat en la narració per definir millor les idees del primer llibre, on, estiguin exposades de forma extensiva o més aviat sintètica, tinc la impressió que la comprensió pot tenir massa interpretacions, tot i que en part és el que cerco per als meus escrits, no que es llegeixin de forma rígida i concisa, sinó tot al contrari, que el possible lector tingui punts de referència a la seva propia vida i experiència, i que, per tant, no els sigui massa extrany i/o aliè del tot, que no passi com passa amb la majoria de teories que ens fan aprendre a tots, que les tens com a quelcom llunyà i forani, que no ho usaràs mai de la vida, cosa que espero que sí que passi amb les meves "ensenyances" si així es poden anomenar, més aviat consells per a la vida en societat si pertanys a ella i no t'hi sents dins d'ella, així, en definitiva, es tracta d'un llibre sobre la moral, la vida pràctica, que és el que cal per a això, per a viure.

Abans he citat la forma un tant especial d'aquest tractat que comença amb la present introducció, i és que té la forma de dos contes seguits, un primer més llarg que relata la vida d'un imaginari Nightowner, les referències que calen per a examinar-ne l'autenticitat si algún cop tenim la mala sort de trobar-nos-en un al davant, cosa que pot arribar a ser molt molesta, aquest primer relat l'he titulat com a Vida i obra del Nightowner, i l'he dividit en tres parts fonamentals de la seva existència que ja especificaré quan pertoqui, al seu propi capítol, és un conte que relaciona un xic més, dins el marge possible, els elements que composaven el primer Nightowner's Book, i els complementa amb idees, i tractant-se d'una història, amb exemples diversos.

El segon conte és més curt, com he anunciat abans, i és que també es tracta d'un complement, aquést, però, complementa al conte que cloïa el primer tractat, i és que, en definitiva, la totalitat dels dos llibres no són més que simples contes per a ovelles, i així, complementant a aquell Conte d'Ovelles i per a Ovelles, he creat Un Conte d'Abelles i per a Abelles, que també és usat per cloure el seu corresponent llibre, el títol no és només una analogia fonètica, sinó que he trobat altres semblances entre els dos animals a part del nom, com per exemple la vida en grup que mantenen i les relacions entre els mal anomenats individus que composen el grup, semblances fonamentals.

Potser hauria de demanar disculpes per l'estil dens i saturat, però tal i com no ho vaig fer a l'anterior escrit, no ho faré al present, i no només per qüestió d'orgull, sinó perquè m'agrada el meu estil, es pot dir que n'estic orgullós, i és cert que podria escriure diferent, però no em podria expresar com voldria, a més, no puc demanar disculpes, entre altres raons perquè no sóc cristià, i no sento aquell remordiment, sentiment de culpabilitat que solen tenir aquells, no crec que per a tota acció que contingui algún problema, la falta d'entesa per exemple, entre els meus escrits i els possibles lectors, hagi necessàriament de tenir un o diversos culpables, i si es vol culpar algú, que aquesta culpa recaigui sobre mi, que en definitiva sóc el que s'arrisca al escriure tot això i el que resta, tot i això no crec que em pertoqui, doncs jo no he educat a la gent per a llegir cada escrit lletra per lletra, mot per mot, coma per coma i punt per punt, entenent-ho absolutament tot, cada una de les seves minúscules parts per obtenir un conglomerat de resultats per unir-los i crear una visió general del texte, tot al contrari, prefereixo que al llegir les meves escriptures es deixi volar la ment per sobre de les mateixes, que la intuïció i no la raó ens digui què és el que hi diu, obtenir-ne directament una visió globalitzadora i total, sense petites parts a ajuntar i distribuïr.

Ja des de l'antiga Grecia es lluitava contra els impertinents desitjos, desitjos que un cop assolits s'han de convertir en uns altres de superiors, no crec que sigui tant radical, però avui en dia també es creu quelcom semblant, potser passa amb les persones que pugen de mica en mica, però si determines les teves fites, un cop assolides, si aquéstes eren veritables, no hi ha raó per a que les vulguis superar, al contrari, el que ha assolit alguna de les seves fites que tenia veritablement com a màximes, la contempla i disfruta d'ella i de la seva contemplació, és la teva obra, ets un déu, almenys en algun aspecte, una de les meves era redactar el Nightowner's Book, i el plaer ha estat sorprenent, no cre obtenir el mateix d'aquesta segona part, pel fet que és un complement de la primera, el que volia dir ja està dit, ara s'ha de definir i /o delimitar, si em sento així en aquest moment no puc imaginar com em sentiré si algún dia aconsegueixo la dona dels meus somnis, molt més esperada i desitjada, però parlem ara del Nightowner, i fem-ho des del principi, els seus orígens, d'on surt...

Tot home format interiorment té un orígen, no és tal com és per atzar, hi ha condicions que li hi porten, i el Nightowner no n'és una excepció, al contrari, ho confirma plenament, i és que el podem trobar en una societat qualsevol, dins de qualsevol país pertanyent a qualsevol dels continents, aquést, però, va sorgir de l'interior d'una societat occidental cristiana racionalista, d'una de tantes, així dons, ... Hi havia una vegada un noiet (no sóc masclista, però he concebut el conte amb un noi i m'agrada així, a més, no he conegut cap Nightowner de sexe femení) que era més aviat poc eixerit, no era el típic protagonista d'un conte, no tenia cap virtut, almenys no tenia allò que els del seu voltant anomenaven com a tal, no era bell, no tenia gràcia i la seva intel.ligència no era la més elevada, i s'adonava d'això i de que al seu voltant hi havia moltes altres persones que sí posseïen aquestes virtuts, i, sense adonar-s'en, començà a imitar-los i a seguir-los, volia arribar a ser com ells, a fer el mateix que ells, a obtenir la fama de què gaudien, mai havia sentit dins seu cap sentiment de vencedor, d'ésser el millor, ni rès que pogués aproximar-s'hi, i desitjava tenir-lo, i per això, cada cop els imitava amb més afany, els seguia allà on anéssin, però la gent seguia sense fixar-se en ell, es veia constantment privat de plaers i passions, es veia privat del viure nocturn, li ensenyaren que és allí on es troba l'amor i on es troba la diversió, el que no li ensenyaren fou a caminar en la foscor, anys més tard, quan ho descobrí, veié com els altres usaven llanternes i llums artificials per a caminar-hi, que en feien una prol.longació del dia i sentí repugnància, però tornant al passat el noi es trobà com un estúpid al qual prenien el pèl i usaven per a la diversió dels malanomenats líders.

Quan de gran pensa en aquella situació sap que d'haver estat un líder, en aquests moments no tindriem un Nightowner com ell, perquè aquell qui és líder ja en té prou i no cerca cap alternativa, el qui sí la cerca és aquell que s'ha desesperat, que té uns ideals a la ment però que ha errat al primer intent, a errat en la tria del camí, i és que quan ha sofert el desengany es distancia d'aquells a qui seguia i imitava, distància que li serveix per a examinar-los atentament des de que els coneix, és en aquest moment que veu la veritat d'un líder, mana als altres el que han de fer, però els altres li manen el que ell ha de fer per a deixar-se manar, és un cercle viciós on li comença a fer pànic entrar; així comprèn que no podrà manar als demés si no vol ésser dirigit pels subordinats, i que la única persona sobre qui té un cert domini és ell mateix, i per tant, lluitarà per assolir la màxima llibertat per a concretar-la ell mateix i dirigir-se la seva propia vida en la seva propia direcció:

"És molt difícil sotmetre a l'obediència a qui no cerca manar."

J.J.Rousseau

Es perd a la recerca de sí mateix per a poder-se controlar, els exemples a seguir que troba físicament realitzats ja no l'inciten a fer rès, ha de cercar el seu ídol dins la propia ment, però ha d'ésser diferent al dels demés, però no pot sorgir de zero, viu en una societat de la qual no es pot desprendre però on tampoc s'hi troba massa bé, on li han ensenyat a pensar i a treballar amb la ment, fins i tot a entrar en sí mateix, i és així que es comença a fer-se visible a sí mateix, però un bon dia que, com qualsevol altre, es dedica a saber què és el que hi té dins del cap, troba dues sortides per tornar o no allí d'on ha sortit, la primera no té cap secret, és la mateixa porta que s'usa d'entrada a la ment i que tothom coneix perquè és el que mostren a tot arreu com a sistema veritable i únic, és la raó, però un xic més allunyada, amb les constants entrades i sortides que hi ha fet pel davant el que es convertirà en Nightowner s'ha anat descobrint una segona sortida, el cartell n'ha desaparegut, i allí a la vora hi troba quelcom que pensava que havia llençat seguint el consell d'aquells que l'envoltaven, però només l'havia arraconat, és una clau que porta un clauer, obre una tercera porta, l'orgull, però en un principi no li dóna importància, més endavant veurà que també és la clau a l'individu, a la diferència respecte als altres, i la clau per arribar allí on desitja, perquè aquest desitg es convertirà en una voluntat emprenedora i decidida, dura i insistent, però tot això ho obtindrà un cop emprès el camí de la transformació vers el Nightowner; ens trobem, però, encara en el moment que pren per primer cop aquella segona sortida que restava amagada a la vista de les persones normals i que només veu aquell que hi passa sovint per la ment, és la intuïció, potser encara no s'ha transformat per ésser diferent als demés, però de moment comença a actuar diferent a ells.

De fet, això pot passar a qualsevol edat, però quan més passa el temps, més difícil és d'abandonar els camins que sempre s'han usat i de trobar els que resten amagats.

És amb la intuïció que aprehen que l'heroi que cerca pot trobar-lo dins seu tot i ser tal com és, però que per a fer-ho ha de trencar amb gran part del que té i del que és, que potser exteriorment seguirà essent el mateix, almenys per als que l'envolten, però que interiorment només pensa salvar a l'orgull d'una massacre a gran escala, i per a fer-ho realitat ha de cercar dins seu el que no creu que hagi tingut mai, molt de valor, quan el trobi començarà la transformació, però el valor no es té si un no confia en sí mateix, i això ja ho havia deixat de fer feia molt de temps, havia acceptat que no era ningú, que no podia caminar per la foscor a la vora dels sentiments i de les passions, però ara ho comença a fer, camina guiat per la intuïció, no li cal cap llum que substitueixi a la del sol o a la de la raó, a més, qui fa això, només coneix la part il.luminada, i tem la que no pot examinar, mentre el nostre noi comença a sentir-se superior quan entèn que la nit no s'ha de desxifrar, s'ha de sentir i així poder caminar a través seu guiat per ella mateixa, tot i això, un cop sigui un Nightowner desxifrarà molt més del que representa la nit i caminar-hi a través, i ho inclourà als seus coneixements i a les seves propies ensenyances.

"De nit, quan es fa la foscor, saps que és la condició per a que no

hi vegis, i per tant ja no ho intentes, cerques la guia de la intuïció,

en canvi, durant el dia el sol et pot enlluernar, ets tossut i creus

la claror sempre porta a la definició, i és així que quan t'enlluerna

el sol no tenques els ulls i et guies intuïtivament, col.loques la mà

entre la teva vista i el sol, creient que així veuràs quelcom més, és

cert, però el que veus no ho defineixes, i a part que et dol la vista,

no serveix per al que es requereix d'una visió diürna, no es distingeix

el bo del dolent, i confies en la vista que no veu per a seguir endavant."

És en aquest punt que el futur Nightowner ja es valora a sí mateix i es té com a capaç de tot, grandiosament podtent, cosa que li proporciona i proporcionarà el valor necessari per a la lluita i per al canvi cap a la seva diferència individual, amb un sentiment de benestar i d'orgull respecte al que fa i pot fer.

"La llum de la nit entra dins cadascú de nosaltres, penetra al nostre

interior i troba quelcom que molts cops anomenem intuïció i que

la majoria de vegades no són més que sensecions, sentiments i espe-

rances que es descongelen al nostre interior, s'evaporen i no ens

deixen, resten al nostre voltant com a vapor."

"Quan la llum de la nit il.lumina la solitud de la foscor,

t'aïlla del que hi pugui haver més enllà d'on arriba la llum

però t'obre les portes a la contemplació de l'inmensitat del

cel, l'univers, la llibertat ideal, perfecte, la que es sent

realment dins d'un mateix, perquè la llibertat real són petites

concessions en relació als demés, una acceptació i una con-

formitat del que sempre és i serà poc, mentre que la grandesa

de l'espai desborda tota llibertat que puguis arribar a imaginar."

"De nit, la única personalitat que es referma és la d'un mateix,

et quedes sol amb tú mateix, els altres resten invisibles o inde-

finits, només pots definir la teva ment, que és el que et diferen-

cia dels altres."

Aquell noiet va prendre aquésta diferència respecta als altres i la fa l'eix sobre el qual haurà de girar la seva transformació, va caldre una gran decisió, però el desitg per a saber què era una passió i poder experimentar-la el porta a la segona fase:

El noi es feia cada dia més gran, i amb ell, la seva ment, el seu orgull, el seu valor i la sensació de que aquell no era el seu lloc, però pel que veia al seu voltant, no hi havia lloc per a ell, al menys en l'època en què existia, la transformació es fa visible i es deixa sentir des del moment en que decideix de viure allí on li ha tocat però a la seva manera, deixant de somniar en una societat idílica, on es trobin raó i intuïció podent triar el que calgui en cada cas, on tothom sigui ell mateix amb la seva propia vida, aquest lloc no existeix, potser el més semblant que pot trobar és una edat mitjana on regnava el més fort, on la raó no es coneixia, i on manaven el valor, l'odi i l'amor, és el mateix que pensaven els romàntics, que tenen els mateixos ideals que el Nightowner, i és que si no fós que tothom sap que els romàntics van desaparèixer amb el segle passat, pensaríem que encara en pot quedar algun d'aquests desesperats de veure com la societat reprimeix els sentiments per la força de la raó, i com l'individu no és més que una part petita d'aquesta societat. Els romàntics tornaran a ser citats més endavant com a déus de les seves vides, tot i això són l'únic punt de referència que té el Nightowner per a fer-se a sí mateix diferent dels que l'envolten a través de l'heroi romàntic, aquell que viu pel seu honor i per les seves passions, aquell que s'ha format les seves idees i la seva força que supera als rivals, aquell que tot i ésser solitari, necessita d'un lloc entre els homes per a viure i per a estimar, iés aquest heroi que impressiona al Nightowner, a partir d'ara ja el podrem anomenar així i no "futur Nightowner", perquè ja ha fet el primer pas, ha cercat una desviació al camí que segueix tothom, una alternativa que no sigui només el mateix camí amb diferent decoració, sinó que és un camí totalment diferent, el que pot passar és que es tiri enrera, llavors ens trobarem amb un frustrat de la vida, un marginat de la societat, però no és el cas del protagonista del nostre conte, qui va tirar endavant la seva idea amb totes les forces, mai ningú hagués pensat d'ell que podria arribar a tenir tanta empenta, i és que la confiança en sí mateix en la primera etapa, a l'inici de la transformació, sembla que no té límits, després ja veurem si és cert o no, però de moment, el que importa és si ell s'ho creu o no, i si això el fa ser diferent i actuar en conseqüència, es té a sí mateix com a omnipotent, pensa en lluitar contra tots aquells que s'havien aprofitat d'ell o que l'havien marginat, s'hi sent superior, aquest sentiment i/o sensació de superioritat restarà amb ell, sorgeix d'imprevist perquè ha superat allò que els altres creien que no superaria, però a més, ha superat als que l'envolten, observa tots els lligams i limitacions d'aquells líders q ue pretenia igualar i veu la seva relativa llibertat, i frueix de la comparació. Tot i això sap que no és lliure del tot, perquè segueix estant dins de la societat la qual manté les seves normes, però s'ha allunyat de tots aquells de qui no volia estar aprop, ha deixat de ser un hipòcrita com els que l'envolten, això li ha suposat rebutjar i ésser rebutjat, però també li ha suposat el trencar molts lligams, i començar a caminar en solitari cap a una relativa autonomia, tot i que cada cop major, desfent-se de les dependències, caminant vers l'identitat personal i la llibertat, així, en aquest camí ha deixat les creences que no el convencien i que no feien més que lligar-lo, les ha deixades ben amagades, per no tornar-les a trobar mai més, com decideix fer amb tot el que li intentin imposar si no és estrictament necessari per a viure en societat.

El Nightowner es va allunyar de cop, ara s'apropa a qui li convé i que ha examinat amb anterioritat per a que no sigui un d'aquells estúpids que voldria guiar-lo de nou vers el Gran Camí de la Raó i que l'intenti convèncer que el camí que ha escollit no és el bo, per a destriar els que l'envoltaran li cal l'instint i l'experiència, ja no viurà més en una societat creient que tothom és com ell, noble, ja l'han enganyat prou cops amb aquesta mentira, sap que l'únic cor certament noble és el seu, que hi ha possibilitats que n'existeixi un altre o fins i tot més d'un, però que de moment no en té cap notícia, el que sap dels que l'envolten és que no són més que rates que creuen ser dracs al mig del cel, que l'envolten i es creuen els seus déus quan no són més que els que han dut al límit aquells valors que atrauen a un sector, més o menys ampli, de la societat, i per tant, que depenen d'aquésta per a la propia supervivència, es veuran marginats el dia que canvïin els valors o el dia en que hi hagi algú més representatiu d'allò que fins ara ell n'era baluard, mentre que el Nightowner comença a revaloritzar en sí mateix allò que ell mateix sent com a bo i/o necessari per a sí mateix, es va formant segons els seus propis ideals. Aquésta és una de les moltes raons del perquè un Nightowner no pot sorgir d'un líder, perquè un líder al poder, dominant als qui hi ha per sota seu, no deixarà aquest domini per a fer-se els seus propis valors i dominar-se tan sols a ell mateix, fent-se les coses ell i per a ell mateix, sense que li fagin els altres, depenent-ne el mínim possible, no es veu com un solitari marginat de la societat, tot i que més endavant veurem que el Nightowner pot semblar-ho en l'inici, però que té un final un tant més feliç, no massa, però sí el que s'esperava ell mateix, però això també vindrà després.

No ha lluitat per a ser un líder, no ha exaltat al màxim els valors que la societat creu correctes, amb això només conseguiria ser un més dins la societat, important però com a element d'aquella, no com a individu de sí mateix, i el que ell vol és distanciar-s'en, superar-ho tot i ser vist malament per viure com desitja abans d'ésser lloat per fer el que no sent dins seu, i és que viu a la foscor i no a la llum, va sol i no en grup, es protegeix de tots els que l'envolten mentre no li hagin demostrat la seva noblesa, no s'ha conformat a ésser un més entre la pila, però tampoc vol ser un líder entre tants, vol ser ell mateix, i per això s'ha d'esforçar, ha d'encaixar molts cops, ha de lluitar, fins que arriba un moment en què s'atura a descansar i s'adona que hi ha gent al seu voltant que confia en ell, i és que fent el seu camí, el fa a un pas tan ferm i decidit que impressiona, i hi ha gent que s'ha cansat d'aquells líders que en el fons no són més que falsos dracs que no tenen ni la seva propia vida a les seves mans, se li mostren més fidels que qualsevol altre, li diuen que és aquell que es presenta com a diferent i que anaven cercant des de feia temps, segurament al lloc equivocat, ell sap, però que si han canviat un cop, també poden fer-ho un segon, no ha creat un sistema per a masses, sinó per a sí mateix, el millor que pot fer per als altres i per a sí mateix és dir-los que marxin i cerquin la seva cruïlla, o dependrien els uns dels altres i es negarien la llibertat mútuament, la poca llibertat que tenen.

"La vida comença amb la presa de consciència d'un mateix,

nosaltres mateixos ni als que ens envolten."

Ha fet un llarg camí per arribar allí on és, i no pensa tornar enrera, ha descobert moltes coses sobre la societat que li permeten seguir endavant, i és que fins que no l'acceptin com a un ésser individual i diferent dins la seva societat, l'atacaran i intentaran vèncer per dur-lo de nou allí on ells creuen que pertany, els temps poden haver canviat, però els instints de protecció de les societats segueixen essent els mateixos, potser amb uns nous mètodes més sofisticats i eficaços, però en definitiva, el que és el sentiment bàsic, no ha canviat.

El Nightowner ha après, ja des de que pertanyia a la societat com a part d'ella, com és i com es comporta, així, sap que ha de viure a la foscor, a la nit, s'ha d'amagar, és la millor forma d'evitar la repressió, s'hi ha de mantenir ferm i estàtic, si no el veuen, en passaran de llarg i potser, amb el temps, s'oblidaran del que cerquen i el deixaran viure tranquil, de moment, però, ha de fer el possible per sobreviure en aquesta societat que no el vol tal com és, perquè encara que intenti passar desapercebut, sempre hi ha quelcom en ell que destaca, a més no pot viure totalment aïllat dels demés, el destí el porta a relacionar-se amb els que l'envolten, i per a fer-ho es veu obligat a sortir de la foscor, del micro-món que s'hi ha creat, cosa que ferà que es fixin en ell, el seu aspecte romàntic i diferent, i els valors col.locats en una escala que no reconeixen, és diferent a la seva.

Molts cops succeeix que els valors que en una societat són atacats en la teoria, quan algú els aplica a la pràctica és atacat pels seus semblants, no pel que ha fet malament, sinó senzillament per enveja, perquè ells estan massa lligats a la societat com per a poder-ho aplicar, i no la poden deixar de banda en les seves decisions, perquè necessiten d'ella o perquè no ténen prou valor per a separar-se d'ella tot i que en tinguin possibilitats reals. És una enveja interior, no confessada ni confessable, si ho expressen exteriorment seran marginats pels que els envolten que segurament comparteixen el desitg i l'enveja dels primers, però que no ho expressen. Mentre això sigui així, el Nightowner es veurà marginat a la societat, el seu progrès es veura frenat, la seva vida estancada i els seus sentiments repriminits. Restarà sol, és una solitud mentre al seu voltant passa la gent, és un aïllament on es comunica i es relaciona amb els que l'envolten, però segurament és el millor, potser no per aquell que el margina, que seguirà essent un més entre tots els altres, però sí per al Nightowner, perquè es veurà, en certa manera, lliure de més pressió, de la que suposarien aquells que creiessin en ell, del que hauria de fer i pensar per a ells, dels constants enfrontaments que hi hauria entre la seva voluntat i la de la massa de seguidors, en cas de ser-hi, el seu egoísme i el seu orgull es veurien debilitats per la compassió i la bondat, el seu orgull aniria desapareixen cada cop que deixés de fer quelcom per a ell i ho fés per als altres, quan això que faria pels demés només havia estat concebut per a fer-ho en relació i per a ell mateix. L'orgull de ser tal i com es pretenia ser, s'extingeix, en comptes de fer que la gent s'allunyi dels valors prefixats i cerqui els seus propis ideals, es veurà endut cap allí d'on tant esforç li havia costat sortir. Per això és millor viure acompanyat de la solitud de la foscor, no ésser conegut dins el marge possible, i tot i que s'hi consideri, evitarà mostrar-se com millor que les rates que composen la societat, les quals es poden diferenciar en rates-ovelles i rates-abelles, dues espècies, en definitiva, de la mateixa raça, i fins i tot millor que els flautistes, encara que ho sigui, són sagrats per a ells mentre els portin allà on creuen que han d'anar.

És en aquest moment que la transformació es dóna per finalitzada, quan el Nightowner ja no vol canviar més, almenys interiorment, creu que ha arribat allà on volia, però ara la seva principal preocupació serà mantenir-se com a tal mentre no l'acceptin així.

És quan ja sap el que vol i el que no, i el que li convé per a assolir-ho, quan comprèn que no li importa que les coses no siguin tal com ell les veu, perquè ell viurà a la vida pràctica plena d'aparences, món que haurà de dominar per a poder-hi habitar i evitar-ne els seus cops, per a fer-ho ja ha après a ser un desconegut, però també ha après que no pot restar eternament a la foscor, sinó que es veu portat a sortir-ne, i és aquí quan serà vist diferent, i, per tant, atacat; els elements que composen la societat són més i segurament més forts en la seva unió, la lluita és la majoria de cops inútil, per això cal quelcom que eviti el ser atacat, i de sobte recorda allò que va tenir un dia per convenciment i que podria servir, no ja com a conducta interior, sinó per a mostrar-se als demés, la hipocresia, el mostrar-se tal i com el voldrien veure sense ser-ho, és clar, això serà possible dins el marge de les seves conviccions, perquè moltes coses es veurà impedit de fer-les pel seu orgull o pel seu egoisme, tot i això, provarà d'amagar la seva radicalitat, la seva superioritat, i essent conscient que segueix essent diferent per a ell i per als ulls dels demés, tot i que aquests darrers no saben ni podran saber fins on arriba aquesta diferència, perquè mai el coneixeran tal com és en realitat, cosa que si conegués algú, el Nightowner es veuria en perill, es veuria desemmascarat i a punt d'ésser devorat.

En el suposat cas d'haver de lluitar, el Nightowner no ho ferà al camp de la societat, a menys que es vulgui suicidar, perquè tot i que no ha perdut la pràctica sobre el mateix, doncs hi viu a diari, els elements atacants són superiors en nombre, serà millor que s'esperi als seus dominis, a la foscor, a la nit, on la societat, avesada a viure en la llum guiada per la raó, es veu totalment perduda, no sap caminar sense donar cercles o sense topar, perquè no han après a deixar-se guiar a través dels sentiments i de la intuïció, es perden sense remei allí on la individualitat regeix dins cada un i no a l'exterior, on tots són diferents, les imperfeccions desapareixen, i amb elles les jerarquies i els ídols, no es poden refiar dels sentits ni de la raó, com tampoc tenen ningú que els porti allà on volen anar, i no saben usar el que no han après a usar, i ja és massa tard per a fer-ho, però a la nit ja no els poden ajudar sempre que es perden, perquè els guies romanen a la seva mateixa situació, tant o més perdut que les rates, no veu ni la flauta que porta als llavis, les rates es desconcerten, no saben cap on anar ni a qui seguir, el mateix que li passa al flautista, al pastor de les ovelles, i mentre passa tot això, el Nightowner resta quiet a la foscor i observa l'espectacle, no hi ha ningú que li presenti batalla, i ja es cansaran de provar de trobar-lo enmig de la foscor, a més, no es diferencien pel seu interior, i exteriorment són iguals, per tant, s'hauran de cercar a ells mateixos abans d'intentar buscar-lo.

El Nightowner ha après a mantenir-se allunyat dels demés, però alhora ha après a mantenir als demés allunyats d'ell mateix, perquè pot veure el seu sentiment de superioritat respecte a la societat és atacat sense descans, que la gent no es cansa d'intentar derrotar-lo, això li suposa que ha de desenvolupar certs mecanismes de defensa en els quals només s'hi troba la lluita com a darrer recurs, cosa que ja explicarem més tard, primer exposaré els que em semblen més interessants per a defensar-se de la societat i seguir en i amb ella, tot i això hi ha dues possibilitats més enlloc de defensar-se i lluitar, són fugir o sucumbir, el que fuig és aquell que no només és un marginat per a la societat, sinó també per a ell mateix, s'ha allunyat de la mateixa sense pensar en les conseqüències ni saber com viure si no és sol i aïllat, mentre que el que sucumbeix és el que es transforma en ovella després d'haver assolit la forma del llop que espanta al ramat. Si no vol acabar així ha de lluitar, però pot lluitar de diverses formes, una ja la he comentat abans, amagar-se a la foscor deixant que els que el cerquen es perdin ells sols i se n'acabin cansant, que els que no el cerquen, no es fixin en ell i seguiràn sense buscar-lo, tot i això bé sabem que s'haurà de presentar davant de tots ells en un moment o en un altre, necessita de la societat, té sentiments, alhora, el seu sentiment de superioritat només el sent en la comparació amb aquells que ha superat, cosa que li dóna la confiança en sí mateix i l'orgull de ser qui és, algú que ha après a pensar i a formar-se les idees de forma diferent a la que els hi han ensenyat, cosa que no saben fer ni les ovelles ni les abelles, vista l'experiència. Tot i això no sabem quins són els millos i quins són els pitjors, no tenim un marc neutral per jutjar-ho, només sabem que són molts els que defensen els valors que els han ensenyat, i pocs els que ho fan amb els que ells mateixos s'han format, com el Nightowner, així i tot, creu en els seus propis valors i idees, i hi sol creure més fermament que els altres en els de la societat, perquè sap d'on surten i perquè, i sap que ha pogut triar i que ha pres aquests com als millors per a ell, en una decisió pròpia que els diferencia més com a individus dins la societat en què es troba.

Sap que ha de conèixer la societat per controlar-la, relativament, i evitar que el controli a ell, i així ha de cercar una solució per a poder presentar-se enmig de la societat sense ésser atacat, almenys no tan cruelment com se l'ataca normalment, ha de buscar quelcom que substitueixi la protecció de la foscor, de la nit, de dia ha de seguir mantinguent-se com a desconegut, i quelcom que no es coneix, no es pot dominar i/o controlar, i quelcom que és difícil de conèixer o és quelcom llunyà, que no és el cas del nostre Nightowner, doncs estem cercant solucions per presentar-se al bell mig de la societat, o bé és quelcom misteriós, i així ho decideix fer el nostre protagonista, vol establir una distància entre ell i la societat tot i que hi sigui al bell mig, evitant així que se li tirin al damunt. Això ho pot aconseguir de diferents formes, la primera, i més fàcil per al Nightowner, és radicalitzar la seva posició, portar la intuïció i la irracionalitat al màxim, exagerar la seva diferència respecte als demés, això causarà que els que l'envolten no l'entenguin i el considerin com un boig i el fagin tencar al igual que tots aquells que no pensen amb la mateixa racionalitat que ells, o bé que el considerin un idiota, cosa que en part ja es considera ell mateix, i per tant no li preocupa, perquè no saben pensar de forma no racional, no poden fer el salt de dimensió per a comprendre'l, i per tant es manté inconegut. Tot i que amb aquesta solució el Nightowner ha aconseguit acostar-se molt més a la societat, fer-se visible sense deixar-se veure, ha establert una distància entre la seva persona i les que l'envolten, distància que és massa gran per poder considerar-se dins de la societat i en relació amb ella, i, per tant, ha de ser reduïda, és una segona opció més dificultosa de dur a terme però més eficaç en els seus resultats, és establir la distancia dins un mateix, és a dir, reduïr la que existeix entre les persones que l'envolten i aquell que mostra com a sí mateix, i és que en aquesta opció el Nightowner recull quelcom que pensava que no tornaria a usar mentre fos un Nightowner, tot i això no ho usa indiscriminadament ni hi creu com fan tots els membres d'una societat, és la hipocresía, mostrar-se tal com no és sinó com volen que sigui i dir el que volen que digui, no el que a ell li ve de gust, adaptar-se, exteriorment, als gustos i als esquemes de la societat, encabir-se aparentment dins els seus valors i caminar sota l'ombra de les seves normes i de les seves lleis.

Aquest Nightowner però era massa orgullós i noble, i no considerava que fós lícit cap dels mètodes citats, així li restava la lluita, tot i això no s'hi llençà de cap, sinó que ho estucià i examinà cada una de les possibilitats per a la seva salvació com a Nightowner, i és que a cada lluita un mostra el que té a dins en realitat, mostra els seus defectes i les seves virtuts, es dóna a conèixer a aquells que li volen mal, per això s'ha de lluitar al mínim i quan en menys ocasions, molt millor. A més, té un altre problema, si vol ésser tal com és, ha de ser el millor, almenys en els aspectes que mostri, i encara més important és que s'ho ha de creure, que és el millor, perquè ha de poder guanyar a tothom que intenti portar-lo a ser com els altres, els del seu voltant. En plena lluita pensa que potser hagués estat millor presentar-se com un miserable, perquè només s'ataca als millors, per prendre'ls el lloc, la posició que ocupen, quan als darrers no els ataca ningú perquè no val la pena, tot i això torna a recordar que no és cap hipòcrita, i que es presenta tal com és defensant el seu lloc, ell en canvi no ataca, no vol el lloc dels demés, seria rebaixar-se a tornar al lloc que havia quedat com a superat. Tot i el que creu el nostre protagonista, sol ser útil presentar-se en una batalla tal i com no ets, el contrincant no sap per on atacar-te o si creu que ho sap, no és així.

En la lluita, el Nightowner gaudeix d'una certa ventatja sobre els elements de la societat d'on en va sortir, i és que ell ha caminat pel mateix camí que aquésts, amb pas diferent però seguint-los, i ara el coneix prou bé, mentre que els elements socials són això precisament perquè no han pres el seu propi camí, i per tant, només coneixen el seu, potser algun d'ells s'ha sortit de la filera en què solen caminar, però ha estat un efecte més estètico-visual que real en sí mateix, seguirà darrera les altres ovelles com a una més, això li suposa al Nihtowner predir el costat i l'estratègia de l'atac, però n'ha pres distància, per això és un Nightowner, a qui no costa retornar a la societat com un més dins seu perquè també hi ha viscut, i no li costa imitar el que ja havia estat en un passat. mostrar-se diferent al que un és per a que no es sàpiga com som en realitat, això provoca un cert respecte condicionat pel misteri,

"Temiu al qui us tem" proverbi persa

un respecte i un temor que poden despertar els instints dels que no comprenen al Nightowner i per això l'ataquen, per la por, provocada per una exageració d'aquest misteri que els pretenia mantenir apartats, així com combaten amb llums la foscor de la nit, la temen perquè no saben que hi ha dins seu ni què en pot sortir, així que envolten la foscor de llum i il.luminen tot allò proper a les seves pertinences, temen la nit i la seva foscor, és un misteri massa inmens per a ells, i és que només confien en el que veuen, no el que senten, i si no veuen en la foscor, la temen, quan el que s'hi ha de fer és sentir la nit per a poder caminar-hi. En definitiva, el Nightowner ha de ser la quarta de les tres visions de Kant de l'ésser humà, ja que per a ell hi havia la visió que té l'altra gent de l'individu, la que té ell sobre sí mateix i la que seria en realitat i que no es pot conèixer, el Nightowner no les nega, però inclou allò que l'individu, el Nightowner, vol que els demés pensin d'ell, que pot conincidir o no amb el que en realitat els demés veuen, i si és el que voldrien veure, no haurà de tèmer cap tipus d'atac, mentre que si no ho és l'atacaran, si el que vol que els demés vegin coincideix amb el que certament veuen estarà protegit perquè no s'el coneixerà a ell ni als seus punts febles, mentre que si no coincideix, val més que hagi practicat sovint l'atletisme.

Al final, al cap dels mesos, el nostre Nightowner el vam trobar sentat en una taula amb llapis i paper, havia aconseguit ser ell mateix dins la societat i que els altres es cansessin d'atacar-lo, però llavors es va adonar que tot i que havia viscut, s'havia passat gran part de la seva existència lluitant per la vida però desaprofitant-la en gran mesura, així, es decidí a escriure part de les seves experiències i diverses ensenyances que havia elaborat al llarg de la seva vida, o que havia llegit en algun lloc, les experiències ja les hem exposat basant-nos en aquesta espècie d'autobiografia que ens va deixar com a testament, d'on es parteix per a elaborar també el Nightowner's Book I, i d'on en varen sortir els algorismes que en composen la major part, alguns, però, ni hi van tindre el seu lloc, i classificant-los més o menys per temes, cosa difícil quan es parla de la vida, i molt més si és en aquesta forma tan especial, però ho intentaré en honor a aquest personatge a qui la historia no recordarà per rès de bo, com a màxim recordaran a algú que es va rebelar contra la raó dominant i només va aconseguir un cert èxit respecte a ell i al poc que l'envoltava, però que ell ja tenia com a suficient, va comprendre que per molt que ensenyés a les ovelles a caminar de dues potes i sense mirar fixement a la que duia al seu davant, seguien essent ovelles.

                                                               4.1 La Nit

                                                        4.2 La Vida i la Mort

                                                                                                                                                    Leclerc

                                                               4.3 El Poder

Hi havia una vegada, un rusc d'abelles on feia poc que l'abella reina del mateix havia mort, aquésta havia protegit la seva cambra de les demés abelles impregnant les parets del rusc de tal forma que fóra impossible de pujar a les cambres superiors sense ajud de les altres abelles, i normalment estaven totes, o la majoria, treballant i en acabar estaven massa cansades per provar de fer rès.

Un dia, però, un grup d'abelles feu aturar a les que treballaven sense ordre, aquéstes s'hi negaren en un principi, però en adonar-se que ja no tenien el control i les repressions de l'abella reina, s'aturaren, tot i que no massa decidides. La causa de tot això fou que aquell grupet d'abelles volia reorganitzar el rusc mentre no arribés una altra abella reina, i ocupar les cambres superiors sense fer diferències entre unes abelles i les altres, expulsant-ne les guardianes que hi devien restar, però per a pujar-hi s'havien d'amuntegar les unes sobre les altres ja que no podien fer-ho per les parets, les més valentes i impulsives foren les primeres a col.locar-s'hi, i per això foren també les que quedaren a sota de tot, les que havien organitzat l'ocupació prometeren que si les deixaven pujar les primeres, des de dalt ajudarien a pujar a totes les altres, i així pujaren les primeres, quan entraren, les guardianes preguntaren a la primera què hi anaven a fer, aquésta responé que anaven a canviar l'organització, i així fou morta per les guardianes, la segona a qui li ho preguntaren saltà cap a baix amb les altres abelles obreres, la tercera, però, va dir que ella no anava a canviar rès, sinó a fer-ho veure, en seguida les abelles guardianes la conduiren a ella i a les companyes que havien pujat cap a les cambres reials, les guardianes no havien estat educades per dirigir, vivien per lluitar, i deixaren manar a les obreres espavilades, a elles però, s'uní la capitana de les guardianes, a qui sempre havia agradat manar i que ara tenia l'oportunitat d'eixamplar els seus dominis.

Les abelles que esperaven l'ajud per a pujar es començaren a queixar, per a evitar una revolució, les que s'havien organitzat per a manar decidiren donar a les obreres la sensació de poder amb què es calmarien, això ho feren deixant que visitéssin de tant en tant i d'una en una, les cambres reials, a més deixaren que es distribuissin elles mateixes les hores de treball. A més incorporaren la llibertat al treball, oferint l'aliment a canvi del treball deslliurant-les de la tirania anterior que les alimentava per a què treballéssin i no defallíssin fent el treball obligat, fou un gran canvi de dalt a baix, o millor dit, de baix a dalt.

Amb aquest gran canvi vers la llibertat i la democracia, doncs havien estat totes les ovelles les que havien ajudat a pujar a les que ja vivien a dalt a canvi de promeses d'igualtat de drets que mai arribaren, però estaven acostumades a no tenir-ne de drets, i de poc serviria l'igualització dels mateixos, a més qui sap si les més grans haguéren pogut soportar tal canvi? portaven tota la vida resignant-se i ja no venia d'un cop més. Així es va tornar a funcionar de nou, la cosa marxava bé, canviant directament el treball pel menjar les abelles treballaven més i menjaven més, a excepció de les que, per una raó o una altra, no podien fer-ho, o no al mateix ritme que les altres, aquéstes no obtinguéren tal menjar, això suposava debilitar-se i poder treballar cada cop menys, a més, les filles havien de treballar per mantenir tota la família, i com no podien, també es debilitaven, i així s'anaren creant diferents grups d'abelles. Tot i això la producció va augmentar, mai s'havia vist tanta mel i tanta cera en tal quantitats.

Un dia, però, una abella no massa decidida, pel que en l'ocupació havia estat de les de dalt de tot, que s'havia quedat amb les ganes de manar, les de dalt li havien tencat les portes davant la cara quan era a punt d'entrar, es va enfadar, però no es va moure, va guardar l'odi al seu interior, mica en mica s'havia engrandit fins que no va poder més i va decidir protestar d'alguna forma que no li fós difícil d'escapar-se del càstig per no treballar. Ella ja tenia fama de fer sortides en solitari mentre les altres anaven agrupades, un dia, però, s'allunyà encara més de les companyes, amb sort i insistència, trobà un gran camp de flors carregades a més no poder de pol.len, en tornar al rusc, però, no ho indicà amb el ball tradicional, se n'havia inventat un de nou, a part d'ella, no hi havia cap altra abella que sabés desxifrar-lo, ho havia creat en un dels seus viatges en solitari on s'havia adonat de la llibertat que oferia la solitud quan es viu entre una tan gran massa d'abelles com ella. No la poguéren castigat perquè de fet, els havia indicat on era el camp, que és el que, en definitiva, se li havia demanat; tot i això les altres no s'hi acostaven si no era del tot necessari, però a ella no li importava, ella seguia anant dia rera dia cap al seu camp, d'on treia més o menys pòl.len segons l'època i l'ambient, però les tenia totes per a ella, podia fer tota la cera que volgués i tota la mel que desitgés, i va començar a construir-se una habitació, més maca, tot i que més petita, que les de la zona zuperior, va suar, va patir de valent sense descansar entre jornada i jornada de treball, s'ho va fer ella sola, poques van ser les que havien oferit el seu ajud, i moltes menys encara les que ho havien fet de tot cor, però ella s'ho féu tota sola, rebutjà tot el que lioferien i anà fent, mica en mica, el que feia molt temps que desitjava. Les abelles obreres del seu voltant es morien de ganes d'entrar a aquella cambra tan bella, però si ho feien s'arriscaven a perdre l'amistat amb les que no en tenien de ganes d'entrar, feia molt que no parlaven amb aquesta abella aïllada, ja no en reconeixien el caràcter, la veien més madura, així com veien la magnificència de l'obra i restaven astorades davant seu, però el que importava a l'abella solitaria era que li agradés a ella mateixa, quan va dir això les demés la tractaren d'idiota perquè no feia rès més gran i potser no tan bell, era feliç de ser-ho, si no no seria com era, es sentia orgullosa de sí mateixa de la seva obra, un gran esforç fou el que calgué per a fer-se la cambra, físic i mental, les crítiques la feren dura d'esperit, i en veure això, algunes abelles obreres s'aostaren a la notra portagonista veient que no era cruel com feien còrrer els seus detractadors, es sentien protegides al seu voltant i li proposaren de provar de fer-se amb el poder tan desitjat, era àgil i forta a més de tenir una gran confiança en sí mateixa, i les altres l'aclamaren com a la que realment podia salvar vides, i la convenceren de provar-ho, i així ho feu, pujà a les cambres superiors, on no tingué problemes per derrotar les abelles centineles per la seva gran força obtinguda amb molt esforç i suor, d'un salt arribà a les cambres superiors, allí trobà a totes les que dirigien el rusc amuntegades en un racó, curiosament, la capitana de les guardianes no era al davant, sinó al darrera del tot, així que començà a avançar vers aquéstes lentament, es sentien crits seus i crits d'ànims des de baix, quan estava a pocs centímetres sentí que alguna abella cridava: "idiota", mai sapigué si venia de baix o de les que tenia acorralades, però la féu aturar en sec, si ocupava el lloc d'aquestes dirigents, deixaria de ser una idiota, i si no ho feia, podia tornar a baix on seria respectada per la seva superioritat o viure fora en constant perill però en llibertat, mirà a les que tenia al davant que no paraven de tremolar, es retirà enrera i mostrà un gran somriure, abans de tornar a la seva cambra comentà, encara amb el gran somriure dibuixat a la cara:"m'en torno a baix, on seré superior a les d'aqui dalt, mentre que restant aquí no sería que una més entre elles a qui deixen manar, heu vist que hi ha algú més fort que vosaltres, pel que no us comportareu més com a omnipotents, mentre jo estaré segura a baix on no m'intentaran traïr per l'esquena i a fora no seria ningú ni tan sols per a mí."